14/07/2013 - VALLTER - L'ESTARTIT
Dissabte a les set de la tarda
del dissabte va començar una aventura per 8 "sonats" i de rebot per
les seves respectives famílies.
Com he dit a les set ens varem
trobar a Can Ferran per anar carregant bicis i paquets als cotxes, volíem fer
la ruta del Ter de nits, no és prou complicar de dies que es va decidir fer-ho
de nits, per no tenir tantes hores de sol.
Normalment quan es fa una
excursió semblant s'acaba amb un dinar, per si de cas nosaltres varem anar tots
junts a fer un sopar abans de sortir, feina feta!!!
Un cop ben sopats amb el dipòsit
ben ple i amb força puntualitat, sortim de dal el pàrking de Vallter a 2000 metres a les 00:10
del dissabte, una bona fresca ens va acompanyar els primers kilòmetres de la
ruta, tot de baixada asfaltada fins a Camprodon, impressionant la baixada amb
els llums de la bici!!!
Passem per dins de Camprodon i a
la sortida del poble agafem ja camí de terra allà ja tenim el primer entrebanc,
se'm va trencar un raid de la roda del darrera,
no se per que no va passar res, el varem treure i ja està, la roda
estava ben centrada i així va seguir tot el camí.
Mes endavant parada curta per
treure'ns una mica de roba i seguim per
la ruta del Ferro, que maco seria de dies, però així anàvem mes frescos, a un
lloc on el camí no quedava clar en Josep anava mirant el GPS i per culpa d'un
forat que na va veure va fer un capgirell sense conseqüències, a la benzinera
de Ripoll portàvem unes dues hores, jo comptava tres, de moment anem bé,
passant per dins hi havia festa i bon ambient pels carrers, al sortir del poble
varem fer la primera parada tècnica per buidar, alguns sòlid, altres líquid,
també menjar alguna barreta i acabar de
treure'ns la roba que sobrava ja que començava a fer caloreta, sabíem que aquí
ens començava la part mes dura de la ruta.
Comencem fet camins puja i baixa
fins arribar a un corriol amb molta pedra, alguns trams a peu i altres sobre la
bici, això no dura massa i anem fent per un camí de pujada arreglat amb formigó
fins arribar a quasi 1000
metres d'alçada, passem per Santa Maria de Besora i ens
toca baixar una bona estona, anem fent camí i es va fent de dia, comença a
clarejar i fem una paradeta "tècnica", buidar, reposar líquids i
sòlids i torne-m'hi, o no, un parell
estaven estirat a la cuneta quasi adormits!
A un poble ens parem a esmorzar?
dinar?, be menjar, deixa-m'ho aquí, ens varem parar a prop d'un polígon on hi
devia haver una discoteca ja que sentíem música i passava gent mes o menys
seguint una traçada recta, "mes o menys", dones amb un caminar
estrany, com si fossin mascles!!! i diverses espècies d'animals nocturns, quasi
tots ens miraven malament, com si estar menjant a les tantes de la matinada a
un banc d'un passeig vestit de ciclista i amb la bici al costat fos una cosa
molt fora de lloc!
Seguim pedalant i el camí és va
fent feixuc, pesat fins arribar al pantà de Sau ja de dia ben clar i calorós,
aquí fem parada tècnica i afotu. Tornem a fer camí, d'aquí a l'Estartit tot
baixada i planer! Sort, per que els repetxons no ens els treu ningú! A la Cellera ens parem a
dinar????? deu n'hi dó, aquí si, entrem a un bar, "la Presó " quasi se'ns
queden! assentats a taula i mengem d'alló mes bé i econòmic, un cop ben tips
enganxem carrilet i fins a Girona, Sarrià ja ara si, planer fins a l'Estartit.
A la pressa de Colomers ens
trobem a les fans que ens esperen amb
beguda fresca i molts ànims per tots, ja quasi està, aquí se'ns enganxa un
ciclista de pega, un trenca bicis!
Ja estem queda poc i planer,
d'aquí a l'Estartit és un passeig, arribem a la platja on ens espera la
família, alguns/es es tiren a l'aigua, a mi personalment en aquell moment no em
venia de gust mullar-me, millor la dutxa amb l'aigua una mica tebia!
Cava, cireres, galetes i felicitacions,
bon final d'aventura sense incidents ni mals de cap, ara la tenim que fer de
pujada, de l'Estartit a Vallter, en dos dies!
Així ho recordo, així ho explico.
Joan Coll Farró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada