dimecres, 20 de juliol de 2011

dues sortidas dels bikers de montanya

Hola a tots,aquest divendres varem fer una sortida de nit organitzat per un club de l'Escala.Vam fer uns 30 km aproximadament pel montgri.
Vam sortir tots junts de l'Escala direcció a Punta Milà,despres vam fer un tall de la ruta dels vents i varem anar cap a la torre ponsa i la caseta de les dunes.Quan vam arribar faltaven 4 o 5 persones,ens vam esperar un rato i quan ja em vaig afartar de molestar l' Enric vaig anar a mirar si els veia.
Estaven arreglan una roda sense llums casi,quan vaig arribar i els vaig veure vaig marxar de seguida per no rebre,allà hi havia el servei tècnic(de la casa),la Mariona i el que havia punxat.Després vaig tornar cap a la caseta de les dunes a molestar a l'Enric.
Quan van arribar vam començar a baixar cap a l'Escala,aquest va ser el tros més divertit perquè hi havia molts corriols.
Al arribar ens vam despedir i vam anar a sopar a torroella tots plegats.

SALUT I PEDALADA

Postdata:aquest divendres en fem una a torroella que també és de nit.







Bones,avui us parlarem de la marxa de vilaür.Com sempre hem sigut dels primers d'arribar i també com sempre hi havia algu enfadat perque s'havia hagut d'aixecar aviat,i també com sempre hi havia algú disposat a molestar fins al final(servei tècnic).
Aquesta vegada ja haviem decidit que fariem la llarga tots junts.En Jep estava enfadat perquè encara no tenia la seva bicicleta i ha hagut d'agafar-ne una altre i segons ell els pedals no es clavaven(excuses en realitat és l'edat que passa factura).La Natalia ha vingut amb la bici nova i tot i no haveri mossen l'hem batejat nosaltres mateixos(mireu les fotos)per altre banda hi havia en Joan amb les seves rodes de color blanc(segons ell les millors que ha tingut mai).Abans de sortir en Jep ja s'havia posat i tret les ulleres 10 vegades perque se li entalaven.Al km 17 se separava la llarga de la curta i 5 metres despres del cartell ja teniem una senyora pujada que ens esperava.Al cap d'uns tres kms ja hem trobat el fluvià,(el problema era que no hi havia ni passera ni pont)tots hem passat amb la bici a coll o a dintre l'aigua,pero en Jep ha passat nadan perque tenia calor, en Joan anava tan ràpid que ha passat botan per sobre l'aigua com quan tires una pedra.Despres d'això ja ha sigut casi tot planer i l'unica sorpresa que hem tingut és que la Natalia casi cau amb una bassa pero ha pogut frenar a temps(llàstima).
Al final quan hem entrat a meta hem entrat tots de costat i celebrant que les botifarres eren allà davant.

SALUT I PEDALADA